L'Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per a Adults és una associació gratuïta i sense ànim de lucre.

La nostra missió és treballar en la definició de les Altes Capacitats Intel·lectuals i explicar-ho a la societat, a més d'esdevenir un punt de trobada.

Què són les Altes Capacitats Intel·lectuals?

Les Altes Capacitats Intel·lectuals (ACI) no es poden explicar amb una sola definició ni des d'un únic marc teòric. Lluny de ser un concepte tancat, les ACI constitueixen un constructe teòric complex, multidimensional i en evolució, que ha estat definit i reinterpretat des de perspectives diverses al llarg del temps.

En termes operatius, es considera que una persona presenta ACI quan mostra un potencial cognitiu significativament superior a la mitjana en un o diversos àmbits, sovint acompanyat d'una elevada motivació, creativitat o implicació en les tasques, i sempre en interacció amb factors personals i contextuals (Renzulli, 1978; Gagné, 2004; Subotnik et al., 2011).

Un concepte que ha evolucionat

Les primeres definicions, a principis del segle XX, identificaven les ACI gairebé exclusivament a partir d'un quocient intel·lectual (QI) elevat. L'evidència posterior va demostrar que el QI, tot i ser rellevant, no és suficient per predir l'excel·lència ni el benestar. Progressivament, van emergir models multifactorials i dinàmics que entenen la intel·ligència com un fenomen complex, modulat per factors socials, culturals i emocionals.

Avui, les ACI es consideren un fenomen dinàmic, contextual i desenvolupamental: el potencial cognitiu interactua amb factors personals, emocionals, socials i ambientals al llarg de tot el cicle vital. Tenir un alt potencial no garanteix necessàriament l'èxit ni el benestar; el talent es desenvolupa —o no— en funció de les oportunitats, la motivació i el context.

Principals enfocaments teòrics

Diversos models han intentat explicar les ACI des d'angles complementaris:

  • Model dels tres anells (Renzulli, 1978): defineix les ACI com la combinació d'una capacitat intel·lectual superior a la mitjana, creativitat i compromís amb la tasca.
  • Model CMTD (Gagné, 2004/2015): distingeix entre dotació (aptituds naturals) i talent (resultat del seu desenvolupament), modulat per catalitzadors individuals i ambientals.
  • Model estrella (Tannenbaum, 1983): el talent emergeix de la interacció entre intel·ligència general, aptituds específiques, trets no cognitius, entorn i oportunitats.
  • Model tripartit (Pfeiffer, 2012): proposa tres perspectives complementàries: alta intel·ligència, assoliments sobresortints i potencial per a l'excel·lència.
  • Model evolutiu (Subotnik et al., 2011): les ACI es manifesten per dominis específics i evolucionen al llarg del temps; la identificació ha de ser multicriterial i contextualitzada.

Les ACI en l'edat adulta

ACACIA centra la seva mirada específicament en l'experiència de les ACI en l'edat adulta, un àmbit poc estudiat i amb particularitats pròpies. La identificació en adults no compta amb el marc institucional educatiu, i sovint emergeix en contextos de recerca de sentit, malestar emocional o desajust vital. En aquests casos, la identificació hauria d'entendre's com un procés d'autoconeixement i orientació, integrat en una lectura comprensiva del context i de la trajectòria personal.

Text elaborat per la Comissió de Recerca d'ACACIA.  ·  Veure documents

7 + 11 =

Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per a Adults

@infoacacia | info@acacia.cat