L'Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per a Adults és una associació gratuïta i sense ànim de lucre.
La nostra missió és treballar en la definició de les Altes Capacitats Intel·lectuals i explicar-ho a la societat, a més d'esdevenir un punt de trobada.
Què són les Altes Capacitats Intel·lectuals?
Les Altes Capacitats Intel·lectuals (ACI) no es poden explicar amb una sola definició ni des d'un únic marc teòric. Lluny de ser un concepte tancat, les ACI constitueixen un constructe teòric complex, multidimensional i en evolució, que ha estat definit i reinterpretat des de perspectives diverses al llarg del temps.
En termes operatius, es considera que una persona presenta ACI quan mostra un potencial cognitiu significativament superior a la mitjana en un o diversos àmbits, sovint acompanyat d'una elevada motivació, creativitat o implicació en les tasques, i sempre en interacció amb factors personals i contextuals (Renzulli, 1978; Gagné, 2004; Subotnik et al., 2011).
Un concepte que ha evolucionat
Les primeres definicions, a principis del segle XX, identificaven les ACI gairebé exclusivament a partir d'un quocient intel·lectual (QI) elevat. L'evidència posterior va demostrar que el QI, tot i ser rellevant, no és suficient per predir l'excel·lència ni el benestar. Progressivament, van emergir models multifactorials i dinàmics que entenen la intel·ligència com un fenomen complex, modulat per factors socials, culturals i emocionals.
Avui, les ACI es consideren un fenomen dinàmic, contextual i desenvolupamental: el potencial cognitiu interactua amb factors personals, emocionals, socials i ambientals al llarg de tot el cicle vital. Tenir un alt potencial no garanteix necessàriament l'èxit ni el benestar; el talent es desenvolupa —o no— en funció de les oportunitats, la motivació i el context.
Principals enfocaments teòrics
Diversos models han intentat explicar les ACI des d'angles complementaris:
- Model dels tres anells (Renzulli, 1978): defineix les ACI com la combinació d'una capacitat intel·lectual superior a la mitjana, creativitat i compromís amb la tasca.
- Model CMTD (Gagné, 2004/2015): distingeix entre dotació (aptituds naturals) i talent (resultat del seu desenvolupament), modulat per catalitzadors individuals i ambientals.
- Model estrella (Tannenbaum, 1983): el talent emergeix de la interacció entre intel·ligència general, aptituds específiques, trets no cognitius, entorn i oportunitats.
- Model tripartit (Pfeiffer, 2012): proposa tres perspectives complementàries: alta intel·ligència, assoliments sobresortints i potencial per a l'excel·lència.
- Model evolutiu (Subotnik et al., 2011): les ACI es manifesten per dominis específics i evolucionen al llarg del temps; la identificació ha de ser multicriterial i contextualitzada.
Les ACI en l'edat adulta
ACACIA centra la seva mirada específicament en l'experiència de les ACI en l'edat adulta, un àmbit poc estudiat i amb particularitats pròpies. La identificació en adults no compta amb el marc institucional educatiu, i sovint emergeix en contextos de recerca de sentit, malestar emocional o desajust vital. En aquests casos, la identificació hauria d'entendre's com un procés d'autoconeixement i orientació, integrat en una lectura comprensiva del context i de la trajectòria personal.
Text elaborat per la Comissió de Recerca d'ACACIA. · Veure documents
Documents
L’objectiu de l'apartat 'Recursos i bibliografia' és recollir, ordenar i posar a disposició dels membres d’ACACIA i de la comunitat interessada un conjunt de recursos bibliogràfics rellevants sobre les altes capacitats intel.lectuals, amb especial atenció a l’etapa adulta.
Aquest apartat té un caràcter viu i dinàmic, i s’elabora a partir de les aportacions dels membres d’ACACIA, així com de la revisió continuada de la literatura científica i divulgativa existent. La Comissió de Recerca d’ACACIA és l’encarregada de revisar, actualitzar i mantenir aquesta secció, garantint-ne la qualitat, coherència i actualització.
Aquest recull no pretén ser exhaustiu ni substituir altres guies clíniques o educatives, sinó oferir una eina de consulta orientativa que faciliti l’accés a fonts rigoroses i diverses sobre les altes capacitats en adults.
Altes Capacitats Adults
Paraules clau: identitat, benestar, traject.ries vitals, relacions personals, vida laboral, intensitats, parella, sentit de vida.
Aquest apartat recull investigacions i publicacions centrades específicament en l’experiència de les altes capacitats en l’edat adulta. Inclou tant revisions i marcs generals de referència com estudis empírics recents i obres clàssiques que han contribuït a la comprensió del desenvolupament intel.lectual i personal al llarg de la vida adulta.
Revisions i marcs generals
Brown, M., Peterson, E. R., & Rawlinson, C. (2020). Research with gifted adults: What international experts think needs to happen to move the field forward. Roeper Review, 42(2), 95–108. https://doi.org/10.1080/02783193.2020.1728797
Brown, M., & Peterson, E. (2022). Current approaches to research with gifted adults: Diferences known and unknown. Roeper Review, 44(1), 6–18.https://doi.org/10.1080/02783193.2021.2005207
Pinxten, W. F. V., Derksen, J. J. L., & Peters, W. A. M. (2023). The psychological world of highly gifted young adults: A follow-up study. Trends in Psychology, 1–27.
Poirier, J., Brault-Labb., A., & Brassard, A. (2025). Living with the gift of giftedness: An exploratory study on the well-being of intellectually gifted adults. Gifted Child Quarterly, 69(4), 367–385. https://doi.org/10.1177/00169862251347293
Rinn, A. N., & Bishop, J. (2015). Gifted adults: A systematic review and analysis of the literature. Gifted Child Quarterly, 59(4), 213–235.https://doi.org/10.1177/0016986215600795
Schlegler, M. (2022). Systematic literature review: Professional situation of gifted adults. Frontiers in Psychology, 13, 736487. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2022.736487
Estudis empírics
Angela, F. R., & Caterina, B. (2022). Creativity, emotional intelligence and coping style in intellectually gifted adults. Current Psychology, 41(3), 1191–1197. DOI: 10.1007/s12144-020-00651-1
Katanani, H. (2020). Life satisfaction for gifted adults: Its relation to gender, age, religiosity, and income. Journal for the Education of Gifted Young Scientists, 8(4), 1631–1644.
Lang, M., Matta, M., Parolin, L., Morrone, C., & Pezzuti, L. (2019). Cognitive profile of intellectually gifted adults: Analyzing the Wechsler Adult Intelligence Scale. Assessment, 26(5), 929–943. https://doi.org/10.1177/1073191117733547
Matta, M., Gritti, E. S., & Lang, M. (2019). Personality assessment of intellectually gifted adults: A dimensional trait approach. Personality and Individual DiSerences, 140, 21–26. https://doi.org/10.1016/j.paid.2018.05.009
Pereyra, A. (2021). Rendimiento intelectual y desempe.o ejecutivo en adultos con altas capacidades de Lima Metropolitana. Acta Psicológica Peruana, 6(2), 245–259. https://doi.org/10.56891/acpp.v6i2.360
Perrone, K. M., Webb, L. K., Wright, S. L., Jackson, Z. V., & Ksiazak, T. M. (2006). Relationship of spirituality to work and family roles and life satisfaction among gifted adults. Journal of Mental Health Counseling, 28(3), 253–268. https://doi.org/10.17744/mehc.28.3.81a1dlhwelblce0v
Perrone, K. M., Wright, S. L., Ksiazak, T. M., Crane, A. L., & Vannatter, A. (2010). Looking back on lessons learned: Gifted adults reflect on their experiences in advanced classes. Roeper Review, 32(2), 127–139. https://doi.org/10.1080/02783191003587918
Perrone-McGovern, K. M., Boo, J. N., & Vannatter, A. (2012). Marital and life satisfaction among gifted adults. Roeper Review, 34(1), 46–52. https://doi.org/10.1080/02783193.2012.627552
Vötter, B., & Schnell, T. (2019). Bringing giftedness to bear: Generativity, meaningfulness, and self-control as resources for a happy life among gifted adults. Frontiers in Psychology, 10, 1972. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.01972
Vötter, B., & Schnell, T. (2024). Life meaning versus intelligence: An analysis of three qualities of meaning among gifted adults. In Logotherapy and existential analysis (pp. 241–258). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-48922-8_17
Wirthwein, L., Becker, C. V., Loehr, E. M., & Rost, D. H. (2011). Overexcitabilities in gifted and non-gifted adults: Does sex matter? High Ability Studies, 22(2), 145–153. https://doi.org/10.1080/13598139.2011.622944
Wirthwein, L., & Rost, D. H. (2011). Focussing on overexcitabilities: Studies with intellectually gifted and academically talented adults. Personality and Individual DiSerences, 51(3), 337–342. https://doi.org/10.1016/j.paid.2011.03.041
Wirthwein, L., & Rost, D. H. (2011). Giftedness and subjective well-being: A study with adults. Learning and Individual DiSerences, 21(2), 182–186. https://doi.org/10.1016/j.lindif.2011.01.001
Obres clàssiques i fundacionals
Bayley, N., & Oden, M. H. (1955). The maintenance of intellectual ability in gifted adults. Journal of Gerontology. https://doi.org/10.1093/geronj/10.1.91
Kaufmann, F. A., Harrel, G., Milam, C. P., Woolverton, N., & Miller, J. (1986). The nature, role, and influence of mentors in the lives of gifted adults. Journal of Counseling & Development. https://doi.org/10.1002/j.1556-6676.1986.tb01208.x
Lewis, R. B., Kitano, M. K., & Lynch, E. W. (1992). Psychological intensities in gifted adults. Roeper Review, 15(1), 25–31. https://doi.org/10.1080/02783199209553452
Lovecky, D. V. (1986). Can you hear the flowers sing? Issues for gifted adults. Journal of Counseling and Development, 64(9), 572–575.
Roeper, A. (1991). Gifted adults: Their characteristics and emotions. Advanced Development, 3, 85–98.
Terman, L. M., & Oden, M. H. (1947). The gifted child grows up: Twenty-five years' follow-up of a superior group.
Tolan, S. (1994). Discovering the gifted ex-child. Roeper Review, 17(2), 134–138. https://doi.org/10.1080/02783199409553642
[Llibre] Jacobsen, M. E. (2000). The gifted adult: A revolutionary guide for liberating everyday genius. Ballantine Books.
[Llibre] Secanilla, E. (2021). Diamantes escondidos: 11 historias de jóvenes y adultos con altas capacidades. Gedisa.
Sobre models teòrics de les altes capacitats
Model Integral del desenvolupament del talent (Gagné)
Gagné, F. (2015). De los genes al talento: la perspectiva DMGT/CMTD. Ministerio de Educación.
Model evolutiu del desenvolupament del talent (Subotnik et al.)
Subotnik, R. F., Olszewski-Kubilius, P., & Worrell, F. C. (2011). Rethinking giftedness and gifted education: A proposed direction forward based on psychological science. Psychological Science in the Public Interest, 12(1), 3–54.
Olszewski-Kubilius, P., Subotnik, R. F., & Worrell, F. C. (2015). Repensando las altas capacidades: una aproximación evolutiva. Ministerio de Educación.
Model tripartit de Pfeiffer
[Llibre] Pfeiffer, S. I. (2012). Serving the gifted: Evidence-based clinical and psychoeducational practice. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203883587
Pfeiffer, S. I. (2015). El modelo tripartito sobre la alta capacidad y las mejores prácticas en la evaluación de los más capaces. Ministerio de Educación.
Model estrella de Tannenbaum
Tannenbaum, A. J. (1986). Giftedness: A psychosocial approach. En R. J. Sternberg & J. E. Davidson (Eds.), Conceptions of giftedness (pp. 21–52).
Model Talent Search de Stanley
Brody, L. E. (2015). El estudio de Julian C. Stanley sobre talento excepcional: una aproximación personalizada para dar respuesta a las necesidades de los estudiantes con altas capacidades. Ministerio de Educación.
Model de Castelló i de Batlle
Castell., A., & de Batlle, C. (1998). Aspectos teóricos e instrumentales en la identificación del alumno superdotado y talentoso: propuesta de un protocolo. Faisca, 6, 26–66.
Recursos en anglès
Paraules clau: marc teòric internacional, intel.ligència, talent, models teòrics, mesura, paradigmes.
Aquest apartat recull recursos fonamentals de la literatura internacional sobre les altes capacitats i el talent, principalment en llengua anglesa, que no se centren específicament en l’etapa adulta, però que constitueixen el marc teòric de referència per a la comprensió del fenòmen al llarg del cicle vital. Inclou obres clàssiques i contemporànies que han contribuït a la definició, conceptualització i estudi de la intel.ligència i del desenvolupament del talent des de diferents paradigmes teòrics, psicològics i educatius.
Revisions, marcs conceptuals i paradigmes
[Llibre] Dai, D. Y. (2010). The nature and nurture of giftedness: A new framework for understanding gifted education. Teachers College Press.
Dai, D. Y., & Chen, F. (2013). Three paradigms of gifted education: In search of conceptual clarity in research and practice. Gifted Child Quarterly, 57(3), 151–168. https://doi.org/10.1177/0016986213490020
Dai, D. Y. (2018). A history of giftedness: Paradigms and paradoxes. In Handbook of giftedness in children: Psychoeducational theory, research, and best practices (pp.1–14). Springer.
Dai, D. Y. (2020). Introduction to the Special Issue on “Rethinking Human Potential”: A Tribute to Howard Gardner. Journal for the Education of the Gifted, 1–9.
Jolly, J., & Robins, J. (2022). The Marland report: A defining moment in gifted education. Journal for the Education of the Gifted, 45(1), 3–3. https://doi.org/10.1177/01623532211064366
Subotnik, R. F., Olszewski-Kubilius, P., & Worrell, F. C. (2011). Rethinking giftedness and gifted education: A proposed direction forward based on psychological science. Psychological Science in the Public Interest, 12(1), 3–54.
Models teòrics de la inteŀligència i del talent
Cattell, R. B. (1963). Theory of fluid and crystallized intelligence: A critical experiment. Journal of Educational Psychology, 54(1), 1–22. https://doi.org/10.1037/h0046743
Gagné, F. (2004). Transforming gifts into talents: The DMGT as a developmental theory. High Ability Studies, 15(2), 119–147. https://doi.org/10.1080/1359813042000314682
Gagné, F. (2017). Academic talent development: Theory and best practices. In S.Pfeiffer (Ed.), APA handbook of giftedness and talent (pp. 163–184). American Psychological Association. https://doi.org/10.1037/0000038-011
[Llibre] Gardner, H. (1983). Frames of mind: The theory of multiple intelligences. Basic Books.
[Llibre] Gardner, H. (2000). Intelligence reframed: Multiple intelligences for the 21st century. Basic Books.
Gardner, H. (2003). Multiple intelligences after twenty years. American Educational Research Association.
Pfeiffer, S. I. (2012). Serving the gifted: Evidence-based clinical and psychoeducational practice. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203883587
Renzulli, J. S. (1978). What makes giftedness? Re-examining a definition. Phi Delta Kappan.
Renzulli, J. S. (2005). The three-ring conception of giftedness: A developmental model for promoting creative productivity. In R. J. Sternberg & J. E. Davidson (Eds.), Conceptions of giftedness (2nd ed., pp. 246–279). Cambridge University Press.
Sternberg, R. J. (1985). Beyond IQ: A triarchic theory of human intelligence. Cambridge University Press.
Sternberg, R. J. (1999). The theory of successful intelligence. Review of General Psychology, 3(4), 292–316. https://doi.org/10.1037/1089-2680.3.4.292
Sternberg, R. J. (2003). WICS as a model of giftedness. High Ability Studies, 14, 109–137. https://doi.org/10.1080/1359813032000163807
Mesura de la inteŀligència i identificació
Silverman, L. K. (1993). What is giftedness? The Boulder Parent, 1, 13–14.
Silverman, L. K. (1998). Through the lens of giftedness. Roeper Review, 20(3), 204– 210 https://doi.org/10.1080/02783199809553892
Silverman, L. K. (2009). The measurement of giftedness. In International handbook on giftedness (pp. 947–970). Springer. DOI: 10.1007/978-1-4020-6162-2_48
Silverman, L. K. (2018). Assessment of giftedness. In Handbook of giftedness in children (pp. 183–207). Springer.
Spearman, C. (1904). General intelligence objectively determined and measured.
Thurstone, L. L. (1938). Primary mental abilities. Psychometric Monographs.
Obres clàssiques i fundacionals
[Llibre] Galton, F. (1869). Hereditary genius. D. Appleton.
[Llibre] Hollingworth, L. S. (1926). Gifted children: Their nature and nurture. Macmillan.
[Llibre] Stern, W. (1914). The psychological methods of testing intelligence. Warwick & York.
[Llibre] Tannenbaum, A. J. (1983). Gifted children. Macmillan
Recursos en castellà
Paraules clau: context educatiu i institucional, identificació, diagnòstic, intervenció, realitat espanyola i llatinoamericana.
En aquest apartat s’agrupen recursos publicats en llengua castellana que aborden les altes capacitats des d’una perspectiva general, amb especial atenció al context educatiu, social i institucional.
Marc conceptual, revisió i context
Freeman, J. (2015). Por qué algunos niños con altas capacidades son notablemente más exitosos en la vida que otros con iguales oportunidades y habilidad. Ministerio de Educación.
Gálvez, J. M. (2000). Alumnos precoces, superdotados y de altas capacidades. Ministerio de Educación.
[Llibre] Guilford, J. P. (1967). La naturaleza de la inteligencia humana. Paidós.
Hernández, D., & Gutiérrez, M. (2014). El estudio de la alta capacidad intelectual en España: análisis de la situación actual. Revista de Educación, 364, 251–272.
Olszewski-Kubilius, P., Subotnik, R. F., & Worrell, F. C. (2015). Repensando las altas capacidades: una aproximación evolutiva. Ministerio de Educación.
Peña del Agua, A. M. (2004). Las teorías de la inteligencia y la superdotación. Aula Abierta, 84, 23–38.
Tourón, J. (2000). Mitos y realidades en torno a la alta capacidad.
Tourón, J. (2004). De la superdotación al talento: evolución de un paradigma. En Jiménez, C (Coord). Pedagogía Diferencial. Diversidad y Equidad. Pearson Educación, Madrid, 2004, 369-400
Tourón, J. (2020). Las altas capacidades en el sistema educativo español: reflexiones sobre el concepto y la identificación. Revista de Investigación Educativa, 38(1), 15–32.
Identificació, diagnòstic i avaluació
Blasco, P., Pérez, A., Márquez, L., & Moral, A. M. (2018). El diagnóstico y el informe psicopedagógico de las altas capacidades. En Altas capacidades: identificación, detección, diagnóstico e intervención (pp. 125–150). Brief Ediciones.
Castelló, A., & de Batlle, C. (1998). Aspectos teóricos e instrumentales en la identificación del alumno superdotado y talentoso: propuesta de un protocolo. Faisca, 6, 26–66.
[Llibre] Jiménez, C. (2010). Diagnóstico y educación de los más capaces. Formación Alcalá.
Pfeiffer, S. I. (2015). El modelo tripartito sobre la alta capacidad y las mejores prácticas en la evaluación de los más capaces. Ministerio de Educación.
Prieto, D., Ferrándiz, C., Ferrando, M., & Bermejo, M. R. (2015). La batería Aurora: una nueva evaluación de la inteligencia exitosa. Ministerio de Educación.
Renzulli, J. S. (2015). Un sistema multicriterial para la identificación del alumnado de alto rendimiento y de alta capacidad creativo-productiva. Ministerio de Educación.
Tourón, M., Navarro-Asencio, E., & Tourón, J. (2023). Validez de constructo de la Escala de Detección de alumnos con Altas Capacidades para Padres (GRS-2). Revista de Educación. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2023-402-595
Tourón, M., Tourón, J., & Navarro-Asencio, E. (2024). Validación española de la Gifted Rating Scales 2 (GRS-2-S), School Form. Revista de Educación. https://doi.org/10.15581/004.46.002
Virtus-Palacios, D., & Orozco-Gómez, M.-L. (2025). DETECTA: cribado de altas capacidades en Castilla y León. Anduli. Revista Andaluza de Ciencias Sociales, 27, 59–83. https://doi.org/10.12795/anduli.2025.i27.03
Intervenció educativa i resposta institucional
Gagné, F. (2015). De los genes al talento: la perspectiva DMGT/CMTD. Ministerio de Educación.
Jiménez, C., & García, R. (2013). Los alumnos más capaces en España: normativa e incidencia en el diagnóstico y la educación. REOP, 24(1), 7–24.
[Llibre] Renzulli, J. S., Reis, S. M., & Tourón, J. (2021). El modelo de enriquecimiento para toda la escuela. Universidad Internacional de La Rioja.
Reche, M. G. (2019). Altas capacidades intelectuales: conceptualización, identificación, evaluación y respuesta educativa. Consejería de Educación y Cultura, Región de Murcia.
Estudis empírics i aportacions aplicades
Gómez-León, M. I. (2019). Psicobiología de las altas capacidades intelectuales: una revisión actualizada. Psiquiatría Biológica, 26(3), 105–112. https://doi.org/10.1016/j.psiq.2019.09.001
González-Cabrera, J., Tourón, J., Machimbarrena, J. M., León-Mejía, A., & GutiérrezOrtega, M. (2019). Estudio exploratorio sobre acoso escolar en alumnado con altas capacidades. Revista de Educación.
Hernández-Jorge, C., & Rodríguez-Naveiras, E. (2011). Evidencias contra el mito de la inadaptación de las personas con altas capacidades intelectuales. Psicothema, 362–367.
Pérez, J., Borges, A., & Rodríguez, E. (2017). Conocimientos y mitos sobre altas capacidades. Talincrea, 4(1), 41–51. https://doi.org/10.32870/talincrea.v3i2.122
Romero-Castillo, J. (2022). Conceptualización neuropsicológica de las altas capacidades infantiles. Cuadernos de Neuropsicología, 16(2), 80–91.
Sastre-Riba, S. (2008). Niños con altas capacidades y su funcionamiento cognitivo diferencial. Revista de Neurología, 46(1), 11-16.
Sastre-Riba, S. (2011). Funcionamiento metacognitivo en niños con altas capacidades. Revista de Neurología, 52(Supl. 1), S11–S18.
Sastre-Riba, S. (2012). Alta capacidad intelectual: perfeccionismo y regulación metacognitiva. Revista de Neurología, 54(Supl. 1), S21–S29.
Sastre-Riba, S., & Pascual-Sufrate, M. T. (2013). Alta capacidad intelectual, resolución de problemas y creatividad. Revista de Neurología, 56(1), 67–76.
Sastre-Riba, S. (2014). Intervención psicoeducativa en la alta capacidad. Revista de Neurología, 58(1), 89–98.
Sastre-Riba, S., & Viana-Sáenz, L. (2016). Funciones ejecutivas y alta capacidad intelectual. Revista de Neurología, 62(Supl. 1), 65–71.
Sastre-Riba, S., & Castelló-Tarrida, A. (2017). Fiabilidad y estabilidad en el diagnóstico de la alta capacidad intelectual. Revista de Neurología, 64(1), 51–58.
Sastre-Riba, S., & Ortiz, T. (2018). Neurofuncionalidad ejecutiva. Revista de Neurología, 66(1), 51–56.
Sastre-Riba, S., & Fonseca-Pedrero, E. (2019). Perfeccionismo y alta capacidad intelectual. Medicina (Buenos Aires), 79(1), 33–37.
Sastre-Riba, S. (2020). Moduladores de la expresión de la alta capacidad intelectual. Medicina (Buenos Aires), 80, 53–57.
Sastre-Riba, S., & Romero López, M. (2023). Alta capacidad: competencias sociales y cyberbullying. Medicina (Buenos Aires), 83, 64–69.
Sastre-Riba, S. (2024). Funcionamiento ejecutivo y metacognición en la alta capacidad intelectual. Medicina (Buenos Aires), 84, 72–78.
Tejera, J. P., del Rosal, Á. B., & Rodríguez-Naveiras, E. (2017). Conocimientos y mitos sobre altas capacidades. Talincrea, 3(2), 40–51. https://doi.org/10.32870/talincrea.v3i2.122
Guies i documents de referència
[Llibre] Gardner, H. (2021). La inteligencia reformulada: las inteligencias múltiples en el siglo XXI.
Mora, J. A., & Martín, M. L. (2007). La escala de inteligencia de Binet y Simon (1905) y su recepción posterior. Revista de Historia de la Psicología, 28(2–3
Sobre doble excepcionalitat
Paraules clau: doble excepcionalitat, altes capacitats, TDAH, TEA, dificultats d’aprenentatge, compensació, perfil cognitiu heterogeni, diagnòstic diferencial, neurodesenvolupament.
Aquest apartat recull recursos centrats en la doble excepcionalitat, entesa com la coexistència d’altes capacitats inteŀlectuals amb altres condicions del neurodesenvolupament o dificultats específiques (com el TDAH o el TEA). Els treballs inclosos aporten criteris conceptuals, clínics i diagnòstics per a la seva comprensió i diferenciació.
Marc conceptual i aproximacions clíniques
Conejeros-Solar, M. L., Gómez-Arizaga, M. P., Sandoval-Rodríguez, K., & CáceresSerrano, P. A. (2018). Aportes a la comprensión de la doble excepcionalidad: alta capacidad con trastorno por déficit de atención y alta capacidad con trastorno del
espectro autista. Revista Educación, 678–699.
Silverman, L. K. (2009). The two-edged sword of compensation: How the gifted cope with learning disabilities. Gifted Education International, 25(2), 115–130.
Vaivre Douret, L., & Planche, P. (2020). Homogeneous or heterogeneous IQ profile: Some clinical characteristics to differentiate high intellectual potential and Asperger’s syndrome in children. Journal of Psychiatry and Psychiatric Disorder, 4(4).
Sobre altes capacitats i gènere
Paraules clau: gènere, altes capacitats, identificació, autoestima, perfeccionisme, estereotips, identitat, desenvolupament del talent, vulnerabilitat social, perspectiva feminista.
Aquest apartat aborda la relació entre les altes capacitats intel·lectuals i el gènere, incorporant perspectives que analitzen els processos d’identificació, l’autoestima, el perfeccionisme, els estereotips socials, la construcció de la identitat i la vulnerabilitat social. Inclou recerca empírica, aportacions teòriques i treballs acadèmics des d’una perspectiva de gènere.
Identificació, autoestima i perfeccionisme
García, R., González, I., & Martínez, A. (2019). Alta capacidad y género: la autoestima como factor influyente en las diferencias entre sexos. Contextos Educativos. Revista de Educación, 24, 77–93.
Gonzáles, A., & Gómez, M. (2022). Perfeccionismo y género en adolescentes de altas capacidades. Talincrea: Talento, Inteligencia y Creatividad, 88–98. https://doi.org/10.32870/talincrea.v9i1.45
Quintero, R., & Aguirre, T. (2024). Diferencias de personalidad en función del género y las altas capacidades intelectuales. Talincrea: Talento, Inteligencia y Creatividad, 3–17. https://doi.org/10.32870/talincrea.v11i1.174
Estereotips, identitat i desenvolupament del talent
Jaxon, J., Lei, R. F., Shachnai, R., Chestnut, E. K., & Cimpian, A. (2019). The acquisition of gender stereotypes about intellectual ability: Intersections with race. Journal of Social Issues, 75(4), 1192–1215. https://doi.org/10.1111/josi.12352
Kerr, B. A., & Multon, K. D. (2015). The development of gender identity, gender roles, and gender relations in gifted students. Journal of Counseling & Development, 93(2), 183–191. https://doi.org/10.1002/j.1556-6676.2015.00194.x
Reis, S. M. (2005). Feminist perspectives on talent development: A research-based conception of giftedness in women. En R. J. Sternberg & J. E. Davidson (Eds.), Conceptions of giftedness (2a ed., pp. 217–245). Cambridge University Press.
Vulnerabilitat social i experiència femenina
Muñoz, P. (2018). Mujeres jóvenes de altas capacidades: aceptar y ser aceptada, sin miedo, sin violencia, con inteligencia. Revista de Estudios de Juventud, 120, 129–143.
Pérez, L. (2002). Mujeres superdotadas y sociedad: del “burka” al síndrome de abeja reina. Faisca, 9, 35–55.
de Souza, M., Martins, T., & Aguirre, I. (2023). La vulnerabilidad social y el género en personas adultas con altas capacidades. Revista Diálogos e Perspectivas em Educação Especial, 10(1), 143–152. DOI:10.36311/2358-8845.2023.V10N1.P143-152
Treballs acadèmics
Treball Fi de Grau. Gil Abad, E. (2023). El fenómeno de la identificación de altas capacidades femeninas desde una perspectiva de género: un estudio de campo.
Treball Fi de Grau. Puerta, M., & Marrero, A. (2022). Autoestima, perfeccionismo y género: una aproximación en altas capacidades intelectuales.
Guies
Aquest apartat inclou guies i documents pràctics elaborats per administracions públiques i professionals especialitzats, adreçats a famílies, docents, orientadors i equips psicopedagògics. Els materials ofereixen orientacions per a la detecció, identificació, avaluació i intervenció educativa en altes capacitats intel·lectuals, principalment en l’àmbit escolar.
Guies institucionals i protocols
Generalitat de Catalunya. (2010). Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals.
Generalitat de Catalunya. (2013). Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Guia per als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els orientadors dels instituts.
Generalitat Valenciana. (2021). Altas capacidades intelectuales. Una guía para la comunidad educativa. Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana. (2023). Protocol experimental de detecció de les altes capacitats.
Apraiz de Lorza, J., et al. (1995). La educación del alumnado con altas capacidades. Departamento de Educación, Universidades e Investigación. Gobierno Vasco. Intervenció educativa i orientació psicopedagògica
Arocas, E., et al. (2009). Intervención con el alumnado de altas capacidades en Educación Secundaria Obligatoria. Conselleria de Cultura i Educació. Generalitat Valenciana.
Martínez, I., & Ollo, C. (2009). Guía de evaluación en altas capacidades: el proceso evaluador de las necesidades educativas del alumnado con altas capacidades intelectuales. Gobierno de Navarra. Departamento de Educación
Manuals i guies pràctiques
[Llibre] Pfeiffer, S. I. (2021). Identificación y evaluación del alumnado con altas capacidades: una guía práctica. UNIR Editorial.
[Llibre] Martínez, M., & Guirado, Á. (Coords.). (2012). Altas capacidades intelectuales: pautas de actuación, orientación, intervención y evaluación en el periodo escolar. Graó.
Sobre neurociència cognitiva i neuropsicologia
Aquest apartat recull estudis provinents de la neurociència cognitiva i la neuropsicologia que exploren les bases neurals de la intel·ligència, la creativitat i les altes capacitats intel·lectuals. Inclou investigacions basades en neuroimatge, connectivitat cerebral, perfils cognitius i funcionament executiu, aportant una mirada complementària a les aproximacions educatives i psicològiques.
Bases neurobiològiques de la inteŀligència i les altes capacitats
Mrazik, M., & Dombrowski, S. C. (2010). The neurobiological foundations of giftedness. Roeper Review, 32(4), 224–234. https://doi.org/10.1080/02783193.2010.508154
Genç, E., Fraenz, C., Schlüter, C., Friedrich, P., Hossiep, R., Voelkle, M. C., et al. (2018). Diffusion markers of dendritic density and arborization in gray matter predict differences in intelligence. Nature Communications, 9(1).
Hilger, K., Ekman, M., Fiebach, C. J., & Basten, U. (2017). Efficient hubs in the intelligent brain: Nodal efficiency of hub regions in the salience network is associated with general intelligence. Intelligence, 60, 10–25.
Schultz, D. H., & Cole, M. W. (2016). Higher intelligence is associated with less taskrelated brain network reconfiguration. The Journal of Neuroscience, 36(33), 8551–8561.
Neuroimatge i perfils cognitius en altes capacitats
Navas-Sánchez, F. J., Alemán-Gómez, Y., Sánchez-González, J., Guzmán-De-Villoria, J. A., Franco, C., Robles, O., et al. (2013). White matter microstructure correlates of mathematical giftedness and intelligence quotient. Human Brain Mapping, 35(6),
2619–2631.
Navas-Sánchez, F. J., Carmona, S., Alemán-Gómez, Y., Sánchez-González, J., Guzmán-De-Villoria, J. A., Franco, C., et al. (2016). Cortical morphometry in frontoparietal and default mode networks in math-gifted adolescents. Human Brain Mapping, 37(5), 1893–1902.
Schretlen, D. J., van der Hulst, E. J., Pearlson, G. D., & Gordon, B. (2010). A neuropsychological study of personality: Trait openness in relation to intelligence, fluency, and executive functioning. Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology, 32(10), 1068–1073.
Creativitat, xarxes cerebrals i funcionament executiu
Chen, Q., Kenett, Y. N., Cui, Z., Takeuchi, H., Fink, A., Benedek, M., et al. (2025). Dynamic switching between brain networks predicts creative ability. Communications Biology, 8(1), 1–13.
Schretlen, D. J., van der Hulst, E. J., Pearlson, G. D., & Gordon, B. (2010). A neuropsychological study of personality: Trait openness in relation to intelligence, fluency, and executive functioning. Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology, 32(10), 1068–1073.
Aproximacions integradores i revisió conceptual
David, H., & Gyarmathy, É. (2023). Gifted children and adolescents through the lens of neuropsychology. SpringerBriefs in Education. DOI: 10.1007/978-3-031-22795-0
Gómez León, M. I. (2022). Alta capacidad intelectual desde la neuroimagen y la pedagogía diferencial. ¿Hablamos de lo mismo? Revista Española de Pedagogía, 80(283), 451–473.
Romero-Castillo, J. (2022). Conceptualización neuropsicológica de las altas capacidades infantiles: reflexión histórica sobre un tema de creciente actualidad. Cuadernos de Neuropsicología, 16(2).
Nusbaum, F., Hannoun, S., Kocevar, G., Stamile, C., Fourneret, P., Revol, O., et al. (2017). Hemispheric differences in white matter microstructure between two profiles of children with high intelligence quotient vs. controls. Frontiers in Neuroscience, 11.
Última modificació: 12/03/2026
Comissió de Recerca
La Comissió de Recerca és un grup impulsat per membres d'ACACIA amb l'objectiu de contribuir al coneixement de les Altes Capacitats Intel·lectuals (ACI) des d'una perspectiva rigorosa, participativa i orientada a la comunitat.
S'organitza a través de projectes proposats i liderats pels propis membres d'ACACIA, que col·laboren de manera voluntària per generar recursos, documentació i coneixement compartit.
Projectes 2025
- Completat Llistat de recursos i bibliografia sobre ACI Recull bibliogràfic estructurat sobre altes capacitats, amb especial atenció a l'etapa adulta.
- Completat Definició de les ACI Document conceptual que recorre l'origen, l'evolució i els principals models explicatius de les ACI.
En preparació
- En curs - Jardí digital Espai de recursos digitals curats per i per a persones adultes amb ACI.
- En curs - Oportunitats i col·laboracions en el sistema universitari públic català Propostes de vincles entre adults amb ACI i la universitat pública a Catalunya.
Tens una proposta per a la Comissió de Recerca? Escriu-nos a recerca@acacia.cat
Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per a Adults
@infoacacia | info@acacia.cat