Ser superdotat vol dir triomfar a la vida?Quins prejudicis hi ha al voltant de les persones amb altes capacitats?Per què n'hi ha tantes que se senten frustrades i sense haver trobat el seu lloc a la vida?El Raül, després d'una infantesa i joventut problemàtica, descobreix ja d'adult que és superdotat, fet que assumeix com una alliberació: "Representa redissenyar la teva biografia, en la qual tu penses que t'han passat un seguit de coses per les quals et culpes, i, si aquell test dóna positiu, la mirada és radicalment diferent sobre totes les vivències, el teu camí vital i tot allò que t'ha passat". Diagnòstic que comparteix l'Angélica, investigadora del CSIC, que va patir la incomprensió dels seus pares i que creu que la intel·ligència està socialment mal vista.D'aquí que defensin en primera persona la importància que els nens superdotats ho sàpiguen des de petits i rebin una atenció especial com la que reben les persones amb intel·ligència inferior a la mitjana. Leopold Carreras, psicòleg d'altes capacitats, assegura que, si no, "hi ha moltíssim talent perdut".No és el cas de Michael Andreas, un adolescent amb un talent prodigiós per tocar el piano. Amb vuit anys ja feia concerts i, ara, als catorze, ja fa gires per tot el món amb les seves pròpies composicions acompanyat sempre de la seva mare, tots dos convidats al programa La gent normal d'avui.