Fa més d'un segle que s'estudia científicament la intel·ligència humana, però encara no existeix una definició de superdotació acceptada de forma comuna pels especialistes.

Predomina encara l'enfocament clàssic que, basat en criteris psicomètrics, considera superdotades a les persones que posseeixen un elevat quocient intel·lectual (QI). El QI és una puntuació estandaritzada que informa de la posició relativa d'un determinat subjecte respecte al seu grup d'edat normatiu. Es considera que la mitja de cada edat té el valor 100, i una desviació estàndard de puntuació correspon a 15 punts.

Standard deviation diagram 2

Des d'aquesta perspectiva, una persona superdotada serà aquella que superi en un mínim de dos desviacions estàndard el QI mitjà, és a dir, que obtingui un índex superior a 130 en un test de quocient intel·lectual. Una puntuació que sols està a l'abast aproximadament del 2% de la població general. 

Des d'un punt de vista més actual, la intel·ligència no es concep com una variable única sinó que pot abastar un ampli ventall d'habilitats, suposa la interacció de diversos sistemes i és quelcom dinàmic que pot canviar quan canvien les condicions de l'entorn (Davidson y Downing. 2000). Respecte la identificació de l'excepcionalitat intel·lectual, s'empren sistemes metodològics multifactorials per desglossar la capacitat intel·lectual en múltiples aptituds, obtenint així un perfil cognitiu de l'individu que ens permetrà determinar, des d'una perspectiva tant qualitativa com quantitativa, l'existència dels diferents fenomens que conformen les Altes Capacitats Intel·lectuals, que són:

Superdotació: configuració intel·lectual que implica una elevada capacitat (per sobre del percentil 75) en tots els àmbits de processament i que permet la combinació de recursos diferents. La superdotació suposa, per tant, la disposició d'una estructura cognitiva i unes capacitats de processament de la informació que s'ajusten a qualsevol contingut (competència general).

Talent: El subjecte mostra habilitats excepcionals en algun o alguns dels recursos cognitius, que el fan especialment competent per una determinada temàtica (competència específica). Es distingeixen diversos tipus de talent: simple, complex, conglomerat, etc.

A la següent taula es resumeixen els principals fenomens que engloben el concepte d'Altes Capacitats Intel·lectuals

 gràfic altes capacitats intel·lectuals